La caputxeta vermella

Això era i no i era una noia de vint anys. Els seus amics i familiars li deien caputxeta vermella perquè de petita aquest era el seu conte preferit.

Com la nena del conte, la Caputxeta no feia cas a la seva mare. Enlloc de quedar-se estudiant, cada cap de setmana sortia de festa i bevia, bevia molt.

A les festes, la Caputxeta no tenia control de l’alcohol i... diguem es “desmadrava” una mica.

En una festa; va conèixer un noi. Gairebé no se’n recordava, anava molt passada. I el noi també eh!

Després d'aquella festa, el matí següent, mentre bebia el cafè en llet...

Obre el Facebook i...YES!

Una petició d’amistat! L’havia agregada un noi. Va mirar la seva foto de perfil i era molt guapo.

Si més no, la Caputxeta no sabia qui era: imaginava que algú de la festa, però havia oblidat tantes coses de la nit que no recordava les cares dels nois que hi havia

Van començar a parlar i resulta que el noi no només era guapíssim sinó que era la seva ànima bessona. La Caputxeta se n’estava enamorant.

Es casarien, estiuejarien a l’Empordà, tindrien fills guapos i llestos i.. fins i tot anirien a la mateixa residència d’avis i moririen juntets i abraçats!

La Caputxeta va posar el seu CD preferit de David Bowie i mentre escoltava la cançó “Modern Love” ho va decidir.

Li demanaria una cita.

El dia de la cita la ciutat era més maca que mai. Havien quedat al parc del centre. De camí, la Caputxeta es va trobar a la seva millor amiga. Aquesta li va dir que anés en compte perquè només coneixia el noi per facebook; en realitat era un estrany.

Potser l’havia estat mentint i no era el que semblava.

La Caputxeta va esperar durant deu minuts i el noi no apareixia. Fins que un estrany va anar a parlar amb ella i li va dir que ell era el noi que esperava. Aquell noi era geperut, tenia molts grans i estava una mica gras. Tampoc tenia els ulls verds com a la foto. La Caputxeta va pensar que devia ser un noi molt fotogènic però al cap i a la fi, que importava l’aspecte ?

Van començar a passejar. Mentre ella parlava sense parar de tot el que tenien en comú; els escriptors que llegien, els grups que escoltaven, les pel·lícules que veien... el noi estava callat. No tenia res a dir. Semblava que no sabés res de que li parlava ella.

La cita va ser avorridissima. La Caputxeta només tenia ganes de marxar i desfer-se d’aquell plom d’home. La seva amiga tenia raó; s’havia enamorat de la imatge que li havia donat el noi d’ell mateix però ell no era així.. i és que sense la Viquipedia al davant, el noi no tenia res interessant a dir

Per sort, La Caputxeta de segle XXI no era com la nena dels contes i no necessitava un caçador que la salvés de llop – o d’un altre amant que la salvés del noi fals.

La Caputxeta només necessitava tenir una excusa per marxar del restaurant, havia quedat amb les seves amigues.

Entre pizzes i cervesa la Caputxeta i les seves amigues van riure una bona estona del noi. La mare tenia raó, hauria d’estudiar més i deixar l’alcohol... i l’amiga també en tenia de raó; no tornaria a donar el facebook a un desconegut.