RONDALLES 2.0

Agafar els diners i fugir

 

No s’ho pensa dos segons. Agafa una maleta, l’omple amb tots els bitllets que hi caven i surt de la casa. Travessa un jardí immens, obre l’alta porta que corona l’entrada de la mansió i apareix al carrer. Agafa un taxi, sap perfectament on ha d’anar. Es planta a casa d’un camell que coneix. Dins del que cap, no és mal tiu, pensa. Un cop li va dir que buscava a algú per muntar un negoci però que no trobava a ningú a qui tingués prou confiança. Si ella hagués tingut diners hauria sigut la persona idònia, li havia dit.

Un cop la Karen va obrir la maleta davant del seu amic camell, no hi va haver cap problema. Les coses van ser dures el primer any, pagar a la màfia i aconseguir noies per a treballar en un bordell de qualitat no era fàcil. Però amb el temps van aconseguir assentar el negoci. Ell portava la part empresarial i ella exercia de madam. Van descobrir que moltes noies de un país llunya s’oferien a treballar de qualsevol cosa per sortir de la seva misèria i que, casualment, funcionaven molt bé en l’ofici. També va ajudar molt el fet d’oferir els seus serveis gratuïtament als narcotraficants més poderosos.

I així va ser com la Karen va aconseguir la prosperitat que tan desitjava. Amb la vellesa va traspassar el negoci i es va anar retirant cada cop més de la vida pública. Els qui encara la recorden diuen que es va mudar a una mansió que havia sigut d’una vídua d’un alt càrrec polític que havia mort sense hereu. Si és viva o morta no se sap. Mai ningú l’ha tornat a veure.

FI